Salta al contigut
Mostrar/ocultar menú principal de navegación [ca]

Gendea

Mòduls de portal imbricats
Editor de continguts
Mòduls de portal imbricats
Visualització del contingut web

En un lloc com Hernani, on la sidra forma part de l’essència de la cultura i l’economia, no és estrany que hi hagi unes jornades especialment dedicades a la txalaparta i a la cultura que se’n desprèn.

Al llarg de tres dies, el ttakun de la txalaparta reuneix txalapartaris, estudiants i persones aficionades a aquest instrument.

El dissabte, escoles de txalaparta de diversa procedència es troben i fan una mostra d’actuacions i/o improvisacions, toquen música i donen l’oportunitat al seu alumnat de tocar al carrer.

A la tarda, comença el festival on els grups de txalaparta fan les seves sessions.

Què és la txalaparta

És un instrument de percussió d’origen basc. Per tocar-lo, cal que dues persones intercalin cops percutius que, de manera conjunta, formen el ritme de la txalaparta.

En realitat, el terme txalaparta fa referència a la manera de tocar o al joc que sorgeix entre aquestes dues persones.

La txalaparta consta de dos suports i uns taulers, tradicionalment de fusta, que es colpegen amb pals de fusta o makilas (dos per cada txalapartari).

Una de les característiques principals de la txalaparta és que és un instrument d’improvisació. Una de les persones de la parella de txalapartaris s’anomena Ttakun (ordre), que és també és el nom d’un tipus de cop. Els cops se succeeixen en el temps, de manera que es deixen intervals perquè l’altre txalapartari els ompli a voluntat. L’altra persona és l’Herrena (coix/a), i pot triar entre fer ttakun (dos cops), herrena (un cop) i hutsune (cap).

Origen de la txalaparta

Igual que passa amb altres cultures, la txalaparta és un instrument de percussió lligat a la feina, en concret, a les tasques de fabricació de la sidra.

Abans, era costum celebrar un sopar després de triturar la poma per elaborar la sidra. En acabar el sopar, es feia sonar la txalaparta: el senyal perquè la gent dels voltants s’acostés per celebrar una festa que s’allargava fins ben entrada la nit.

També es feia servir en el medi rural per avisar, el mateix dia o dies abans, que s’anava a celebrar i festejar un casament.

Mòduls de portal imbricats
Editor de continguts