És una de les begudes més conegudes i consumides a Euskal Herria. La seva frescor i la cultura i tradició que hi giren al voltant, han fet d’aquesta beguda a base de pomes de temporada un producte apreciat per locals i visitants.
Gipuzkoa és el territori que més fidel s’ha mantingut al costum de cultivar pomeres i elaborar sidra.
A principis del segle XX es produïa molta sidra a la província, però després de la guerra del 1936 la producció va disminuir i el 1967 es va assolir el consum més baix de sidra de la història.
Amb el ressorgiment de les tradicions basques, i especialment a partir dels anys 80, les sidreries van tornar a posar-se de moda a Gipuzkoa, però sense arribar a la producció de feia un segle.
Origen de la sidra a Hernani
La poma i el sector sidrer han tingut un pes important en la història d’Hernani i una notable influència social, econòmica i cultural. Gràcies a la tradició sidrera de la localitat i al gran nombre de sidreries que hi ha, Hernani es considera un dels temples de la sidra.
Encara que se’n desconeix l’origen exacte, sabem que la sidra s’elabora a Hernani des d’antany. Les primeres referències a la pomera, la poma i la sidra procedeixen del segle XI i les ordenances més antigues conegudes que esmenten la sidra daten del 1542. En aquestes ordenances, s’hi regula l’ús de la sidra per a l’extinció d’incendis als habitatges d’Hernani. Per una altra banda, en un document del segle XVII, es diu que els pomars eren tan nombrosos a la ribera d’Hernani que no hi havia espai per al cultiu d’altres matèries primeres.
Evolució de les sidreries
Abans de la guerra, moltes de les sidreries es trobaven als carrers del centre d’Hernani. Algunes tenien la seva pròpia premsa i d’altres portaven la sidra dels caserius: transportaven les botes amb els carros, les posaven al mig del carrer, i d’aquí portaven la beguda a les botes que hi havia a l’interior de la sidreria.
Amics i famílies de Donostia i d’altres localitats properes anaven a Hernani en tramvia per gaudir de l’ambient de les sidreries, moltes amb les seves cassoles. També estava molt estès el costum d’anar a les sidreries a la tarda, en sortir de la feina, per berenar o sopar.
Tot i això, i encara que en un inici la sidra era la beguda que més es consumia, amb la baixada dels preus del vi després de la Guerra Civil, la pujada dels impostos a la sidra i la comercialització de begudes gasoses, les sidreries del poble van anar tancant les portes i només van quedar les que estaven als caserius.
Alguns d’aquests caserius van continuar produint sidra per a consum propi i per a algunes societats gastronòmiques i restaurants de Donostia. Al voltant del 1950, les societats gastronòmiques donostiarres van començar a demanar sidra embotellada a les sidreries d’Hernani.
Abans de comprar la sidra aquestes societats anaven als caserius per tastar-la, on també se’ls oferia menjar. A poc a poc, es va decidir cobrar pel menjar, encara que alguns grups aprofitaven per portar el seu i cuinar-lo allà mateix. Va ser així com va començar a prendre forma el concepte de sidreria actual.
La sidra al món
Tot i que la majoria dels territoris productors de sidra n’han derivat la producció a processos industrials i gasificats, ni Hernani ni Gipuzkoa són els únics llocs on s’elabora sidra natural. També es fa a Astúries, Bretanya, Normandia, Gran Bretanya, Estats Units o Finlàndia, entre d’altres. A cadascun d’aquests llocs, tant el procés com l’elaboració de la sidra i el seu sabor són diferents.
Podeu descobrir aquestes sidres a les degustacions i tasts guiats organitzats al municipi per Euskal Sagardoa, entre d’altres.
A més, si gaudiu tastant nous sabors, moltes sidreries d’Hernani estan començant a elaborar productes nous que tenen la sidra i altres elements naturals, com ara llúpol o mel, com a base.
